Tal dia com avui de l’any 1538, fa 480 anys, naixia a Verdú (Urgell) Joan Terès i Borrull, que en el decurs de la seva vida assoliria la dignitat d’arquebisbe de Tarragona (1587-1603) i destacaria per la seva defensa de l’ús del català en l’àmbit eclesiàstic, oposant-se amb fermesa a les polítiques de castellanització de l’Església catalana impulsades per la monarquia hispànica. Prèviament al seu nomenament efectiu ja va exercir en substitució de l’arquebisbe absentista Cervantes ―nomenat cardenal i establert a la cort pontifícia―. Seria, també, durant aquesta etapa que Terès promouria la construcció del Seminari Conciliar de Tarragona, pioner a la península Ibèrica en l’aplicació de les noves directrius sorgides del Concili contrareformista de Trento.
Durant el seu mandat pastoral, Terès va haver de fer front a les polítiques de les autoritats civils i de les jerarquies eclesiàstiques hispàniques que pretenien imposar el castellà a Catalunya a través de l’Església. Terès va defensar tant la predicació dels sermons com la redacció de la documentació en la llengua del país. Aquesta última tenia una gran importància en els camps administratiu i judicial: des del Concili de Trento (1545-1563), els rectors parroquials no tan sols estaven obligats a mantenir els llibres de baptismes, de defuncions i de compliments pasquals; sinó que també eren els responsables de la redacció dels testaments, de les capitulacions matrimonials i, fins i tot en aquells pobles on no hi havia notari, de les compra-vendes, de les hipoteques i de les cartes d’àpoca.
Mapa de Catalunya (1609) / Font: Institut Català de Cartografia
Terès, en la seva condició de màxima autoritat eclesiàstica de Catalunya, convocaria i celebraria diversos concilis provincials que dictarien normes contràries a les pretensions hispàniques, i que li costarien enfrontaments tant amb els virreis hispànics a Catalunya, com amb el partit cortesà més proper a la figura del rei Felip II. Posteriorment, després de la mort de Felip II i el canvi de tornes a la cort, Terès exerciria ―simultàniament a la seva dignitat eclesial― com a secretari del nou rei Felip III i com a virrei de Catalunya.