Tal dia com avui de l’any 1588, fa 431 anys, el missioner jesuïta català Joan Saloni i els seus subalterns (el portuguès Antonio Ortega i l’irlandès Thomas Field) arribaven a Santiago del Estero (llavors una petita ciutat del virregnat del Perú i, actualment, situada al nord de l’Argentina). Saloni, Ortega i Field procedien de Lima (llavors la gran capital de les possessions colonials hispàniques a Sud-amèrica) i la Companyia de Jesús els havia assignat la responsabilitat de crear un sistema al marge de les “encomiendas” (la usurpació del rendiment del treball a les poblacions autòctones que es justificava pel cost de l’evangelització) per un nou model on la població autòctona (els guaranís) havia de tenir plena participació dels beneficis materials.
Segons la historiadora Lucia Gálvez, que ha estudiat a bastament el fenomen, els jesuïtes pensaven que abans d’evangelitzar era imprescindible modernitzar i fer rendible econòmicament l’aparell agrari guaraní i fer-los partícips directes dels beneficis del seu treball i de la vida en societat. La mateixa historiadora afirma que no volien imposar una doctrina, sinó aconseguir l’acceptació del cristianisme a través del diàleg i de la millora del seu nivell de vida. Per aquest motiu era necessari reconèixer els nadius com a éssers humans i defensar-los dels abusos que, sobre ells, cometien els “encomenderos”. Aquella missió, inicialment, entraria en conflicte amb les oligarquies colonials hispàniques.
No obstant això, Joan Saloni, nascut a la Granadella (Garrigues) l’any 1540, aconseguiria vèncer l’oposició d’aquelles oligarquies, i posaria la primera pedra d’un projecte que culminaria, tres dècades més tard, amb la construcció de trenta missions, repartides entre els actuals estats de l’Argentina, el Paraguai i el Brasil. En aquelles missions l’idioma guaraní sempre va conservar la naturalesa de llengua vehicular; i actualment Paraguai és un dels dos únics estats del continent americà on una llengua autòctona té l’estatus de llengua oficial.