Tal dia com avui de l’any 1847, fa 171 anys, moria a Buenos Aires (Argentina) Joan Larreu i Espeso, que havia estat membre de la Primera Junta de Gobierno de las Provincias del Río de la Plata, institució que iniciaria el procés de desconnexió amb la metròpoli hispànica. Larreu, que algunes fonts citen nascut a Mataró (Maresme) i d’altres a Balaguer (Noguera) ―en ambdós casos l’any 1782―, havia arribat a l’Argentina el 1793 com a dependent d’una empresa d’importació de vins i alcohols catalans que dirigien el mataroní Domènec Matheu i el basc Martín de Álzaga, de qui es deia que havia après a parlar castellà a l’Argentina. Matheu i Álzaga també tindrien una destacada participació en el procés independentista argentí.
Les fonts documentals revelen que poc després Larreu es va establir pel seu compte sense perdre el contacte ―ni comercial ni polític― amb els seus antics patrons, i que en poc més d’una dècada acumularia una important fortuna que posaria al servei del procés independentista argentí. L’any 1809 va participar en l’“Asonada de Álzaga” que tenia l’objectiu d’expulsar el virrei hispànic Santiago de Liniers. I l’any 1810 participaria activament en la Revolució de Maig que es traduiria en la definitiva expulsió del darrer virrei hispànic a l’Argentina, Baltasar Hidalgo de Cisneros, i que culminaria amb la constitució de la Primera Junta de Gobierno, embrió del primer govern independent de les Provincias del Río de la Plata.
Vista de Buenos Aires (1832) / Font: Museo Nacional de Bellas Artes (Buenos Aires)
Larreu exerciria com a vocal (conseller) d’aquella Primera Junta presidida per Cornelio Saavedra, emparentat amb la branca principal dels Álzaga. Poc després, aquell organisme es transformaria en la Junta Grande, que proclamaria definitivament la independència, i Larreu seria nomenat ministre d’Hisenda (1814). Durant el seu mandat va sufragar amb els seus propis recursos la creació de la Marina de guerra argentina, que resultaria decisiva per consolidar la independència: derrotaria l’armada espanyola davant la costa de Montevideo. Havent perdut bona part de la seva fortuna, el president Juan Martín Puyrredón el va nomenar cònsol a Bordeus (Occitània-França) amb el propòsit de recuperar els seus canals comercials. Finalment, acuitat pels deutes, s’acabaria suïcidant.