Tal dia com avui de l’any 1814, fa 207 anys, en el context de la Guerra de la Independència de l’Argentina (1810-1814), concloïa la Batalla Naval de Isla Martín García (10 a 15 de març de 1814), a la desembocadura del Río de la Plata (Argentina), que va enfrontar la recent creada marina de guerra de les Províncies Unides de Río de la Plata -comandada per l’almirall Guillermo Brown- i les forces navals colonials espanyoles -comandades pel capità Jacinto de Romarate-. Aquella batalla es va saldar a favor de les forces navals de Río de la Plata i va precipitar la fi del domini colonial espanyol en aquella regió del continent americà.
L’armada naval de les Províncies Unides havia estat creada l’any anterior (1813) per Joan Larreu i Espeso (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847), vocal de guerra (equivalent a ministre de defensa) del primer govern independent de Río de la Plata, amb els seus propis recursos econòmics. Havia estudiat a l’Escola de Navegació de la Casa de la Llotja, a Barcelona, i s’havia establert a Buenos Aires cap a el 1800. A l’inici del procés independentista (1810), Larreu era un dels comerciants més rics de Río de la Plata, amb una fortuna considerable que havia acumulat amb la comercialització i importació de destil·lats de l’alcohol, fabricats principalment a Reus.
Durant aquella etapa prèvia a la guerra, Larreu havia estat soci comercial de Domènec Matheu (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1831) que, posteriorment (1811), seria president de la Junta de les Províncies Unides (equivalent a president de la república); i de Martin de Álzaga (Aramaio, Pais Basc, 1755 – Buenos Aires, 1812) que, també posteriorment, seria el primer alcalde independent de Buenos Aires (1810). Va ser un dels fundadors i oficial de la milícia civil Miquelets de Catalunya (1806), decisiva en la guerra de la independència argentina. El finançament d’aquella primera armada naval comprometria la seva fortuna, fins a l’extrem que va morir arruïnat.