Tal dia com avui de l’any 1958, fa 62 anys, moria a Burgos (Castella i Lleó) Joan Comorera i Soler, fundador del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Comorera, nascut a Cervera (Segarra) l’any 1894, havia iniciat la seva activitat política a la federació catalana del PSOE (1917). Però després del cop d’estat de Primo de Rivera (1923) es va enfrontar amb la facció majoritària de Largo Caballero perquè no entenia la col·laboració del PSOE amb el règim dictatorial. Marginat i perseguit, s’exiliaria a Buenos Aires (1925) i s’implicaria amb el Partit Socialista de l’Argentina.

L’any 1931, amb la proclamació de la República, va tornar i va passar a formar part del comitè executiu de la Unió Socialista de Catalunya, partit creat l’any 1923 per Rafael Campalans i que reunia l’ànima catalanista i federalista del socialisme català. Mort Macià (1933) i nomenat Companys (1934), el nou president va apadrinar el nomenament de consellers d’altres partits d’ideologia federalista amb el propòsit de marginar del govern els independentistes. En aquell context, Comorera, dirigent de la USC, va ser nomenat conseller d’Economia i d’Agricultura.

Per aquest motiu va ser detingut, empresonat i condemnat a trenta anys de presó pels Fets del Sis d’Octubre (1934). No obstant això, Comorera seria amnistiat després de les eleccions generals de febrer de 1936, recuperaria el seu càrrec i, una setmana després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola (23 de juliol 1936), fundaria el PSUC. Aquella nova formació política era el resultat de la fusió de la USC, el Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE. L’acte fundacional va ser al Bar del Pi (a la plaça Sant Josep Oriol, de Barcelona). 

El 1939 es va exiliar i va ser víctima de les purgues internes del partit. Comorera era líder del corrent “titista” i catalanista, clarament contraposat al PCE. Va ser expulsat del partit, i el 1950 va retornar clandestinament a Barcelona. Va viure ocult al seu pis del carrer Consell de Cent, 248, dedicat a l’edició de la revista clandestina Treball. El 1954 va ser delatat pel mateix PCE a la policia franquista i detingut juntament amb la seva esposa Rosa Santacana i el seu editor Ferran Canyameras. Va ser condemnat, de nou, a trenta anys de reclusió (1957). Va morir a la presó a causa d’una malaltia infecciosa.

Comorera proclamaria: “Si l’Estat va contra la Nació, ens devem a la Nació, i hem d’anorrear l’Estat opressor. Abans que espanyols som catalans. Som catalans per naturalesa, som espanyols per coacció”.