Tal dia com avui de l’any 1740, fa 281 anys, a Barcelona, naixia Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, net d’Antoni Desvalls i de Vergós, heroi del bàndol austriacista a la Guerra de Successió (1705-1715), i la figura més rellevant de la paupèrrima Il·lustració catalana, dominada per la Inquisició i pel règim borbònic espanyol. Desvalls va ser un dels pocs intel·lectuals catalans de la postguerra del conflicte successori i va destacar en matemàtiques, en ciències físiques, en meteorologia i en economia. L’any 1764 va ser un dels fundadors de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, entitat precursora de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts de Barcelona.
Joan Antoni Desvalls seria un dels casos més paradigmàtics del resultat de l’exili de 1714. El seu avi, Antoni Desvalls, havia estat coronel del Regiment de Cavalleria de Sant Jaume, que havia format part del Reial Exèrcit de Catalunya durant el conflicte successori. Va ser un dels darrers combatents a Cardona, la darrera plaça austriacista del Principat. I es va exiliar a Viena, es va integrar en l’Exèrcit Imperial com a coronel i hi va morir el 1724 als 58 anys. I el seu pare, Manuel Desvalls i d’Alegre, va viure bona part de la seva joventut a l’exili vienès, on va exercir com a preceptor dels fills de Carles d’Habsburg (darrer comte de Barcelona votat per les Corts de Catalunya).
La família Desvalls va retornar a Catalunya durant la dècada de 1730, després que el Borbó s’hagués compromès a rehabilitar els patrimonis i els títols dels exiliats (Viena, 1725). No obstant això, Manuel Desvalls va haver d’esmerçar una fortuna considerable en plets contra el règim borbònic per recuperar el patrimoni familiar. Posteriorment, els Desvalls es convertirien en una de les famílies més destacades de l'oligarquia proborbònica del país. Amb l’ocupació napoleònica (1808) i la incorporació de Catalunya al Primer Imperi francès (1808-1814), Joan Antoni Desvalls es va alinear amb els sectors antibonapartistes més reaccionaris del país.