Tal dia com avui de l’any 1433, fa 585 anys, moria a la masmorra del castell de Xàtiva (País Valencià) Jaume d’Urgell i de Montferrato, que dues dècades abans li havia disputat el tron catalano-aragonès a Ferran d’Antequera —futur Ferran I— primer al Compromís de Casp (1412) i després, havent perdut l’elecció en aquella assemblea, encapçalant una revolta (1413) que acabaria amb la seva derrota, empresonament i confiscació de béns. Jaume d’Urgell, nascut a Balaguer (La Noguera) l’any 1380, era fill de Pere II d’Urgell, cosí segon dels comtes-reis Joan I i Martí l’Humà, els dos últims sobirans de la dinastia Bel·lònida; i a la vegada estava casat amb Isabel d’Aragó, la germana més petita dels comtes-reis Joan i Martí.

Amb la mort sense descendència legítima de Martí l’Humà (1410), Jaume d’Urgell, l’home més ric de Catalunya i que prèviament havia estat posicionat pel mateix Martí com a hereu de facto, es va postular com el candidat de les classes aristocràtiques catalanes i aragoneses; que pretenien perpetuar el sistema polític feudal que consagrava l’equilibri de poders entre les grans cases nobiliàries i la corona. En canvi el seu principal rival, Ferran d’Antequera —l’home més ric de Castella—, es presentava com un element trencador que aconseguiria atraure a la seva causa les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València, molt afectades per la profunda crisi econòmica que colpejava el conjunt d’Europa.

Entre 1413 i 1424 passaria per les masmorres castellanes d’Urueña, Mora de Toledo i Madrid. I fins al 1433 per les de Terol i Xàtiva, on acabaria morint als 53 anys d’edat. Des d’un bon començament va planar la sospita que hauria estat assassinat a la presó. Després del Compromís de Casp, les relacions entre l’aristocràcia feudal catalana i la corona, lluny de reconduir-se s’havien deteriorat notablement. El partit feudal català —en una operació legitimista— havia aconseguit casar la filla gran de Jaume amb el segon fill del rei de Portugal. D’aquell matrimoni naixerien Pere de Portugal —que la Generalitat, controlada per l’aristocràcia, proclamaria comte de Barcelona el 1464—, i Felipa, que moltes fonts identifiquen com la primera esposa de Cristòfol Colom.