Tal dia com avui de l’any 1296, fa 723 anys, l’exèrcit del comte-rei Jaume II, anomenat el Just, entrava a Alacant i completava la conquesta del territori situat entre el port de Biar i el riu Segura; que actualment correspon a les comarques de l’Alacantí, el Vinalopó i la meitat nord del Baix Segura. Alacant i el seu territori havien quedat sota domini castellà després del Tractat d’Almirra (1244) que havien signat Jaume I (per la banda catalanoaragonesa) i Alfons X (per la banda castellanolleonesa). Però durant aquell període de dominació castellana (1244-1296), el territori havia estat poblat pels tagarins (musulmans que ja hi vivien amb anterioritat) i els nous colons catalans que, en emplaçar-s’hi, es convertien en súbdits d’Alfons X.

Les guerres civils castellanes, que enfrontaven diferents branques de la família reial, van obrir les portes a la conquesta catalanoaragonesa del territori d’Alacant. Alfonso de la Cerda, fill del primogènit d’Alfons X de Castella i considerat per una part important de la noblesa castellana com el legítim sobirà, va sol·licitar ajut a Jaume II a canvi del Regne de Múrcia. En ple conflicte castellà, Jaume II va iniciar l’ocupació del territori i va intensificar la seva repoblació amb nous colons catalanoparlants procedents del Regne de València i del Principat de Catalunya. La conquesta d’Alacant i d’Elx (que es produiria simultàniament) serviria com a plataforma per a la posterior ocupació i repoblació de les ciutats i territoris d’Oriola, Múrcia i Cartagena.

En la sentència arbitral de Torrellas (1305), es va obligar Alfonso de la Cerda a renunciar als seus drets al tron a canvi d’una substancial quantitat de diners i d’un notable lot de propietats, que pagaria el rei castellà i que convertiria el pretendent en un dels principals latifundistes de la Corona de Castella. També a Torrellas se sentenciaria que el monarca castellà Ferran IV recuperava el domini sobre les ciutats i territoris de Múrcia i de Cartagena. I que Alacant, Elx i Oriola, tot i que De la Cerda no havia aconseguit el propòsit que justificava la cessió, quedaven incorporades als dominis de Jaume II. No tan sols les tres ciutats passarien a tenir representació a les Corts valencianes, sinó que Oriola es convertiria en una de les quatre capitals de governació del regne.