Tal dia com avui de l’any 1640, fa 379 anys, i en el context de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652) ―que conduiria a la proclamació de la Primera República catalana (1641)― les principals institucions de govern de Catalunya (Generalitat i Consell de Cent) iniciaven el debat per donar una resposta oficial al nomenament de Pedro Fajardo de Zúñiga ―marquès de Los Vélez― com a nou virrei de Catalunya, càrrec que en aquell moment es trobava vacant per abandonament de Gil García de Manrique.
Quan es va iniciar aquest debat, feia cinc mesos que s’havia produït el Corpus de Sang (07/06/1640) ―inici de la Revolució― i la misteriosa mort del virrei hispànic Dalmau de Queralt ―comte de Santa Coloma― (mai es va aclarir qui l’havia assassinat). I feia dos mesos que les institucions de govern catalanes i la monarquia francesa havien signat el Tractat de Ceret (07-09-1640), que separava Catalunya de l’edifici polític hispànic i la incorporava a l’òrbita política de París.
En plena crisi catalana, Felip IV i Olivares havien respost enviant Los Vélez a Catalunya, com a nou virrei i amb un exèrcit de 20.000 efectius. Los Vélez havia rebut l’ordre i el nomenament el mateix dia que es disposava a embarcar des de Cartagena cap a Nàpols per reprimir una revolta popular. Los Vélez i els seus Tercios havien arribat a Tortosa el 22 de juliol de 1640 i després de prendre a l’assalt la ciutat, s’havien lliurat a una brutal cacera que culminaria amb l’afusellament de dotzenes de civils.
Les institucions catalanes respondrien a Felip IV que, per raons òbvies, no acceptaven cap nomenament ni cap instrucció. No obstant això, Los Vélez es faria proclamar virrei a Tortosa tres setmanes després (24/11/1640); i tot seguit iniciaria una marxa sobre Barcelona, massacrant la resistència que trobaria pel camí (a Cambrils va ordenar assassinar 800 civils), que culminaria amb la sonada derrota hispànica a la Batalla de Montjuïc (26/01/1641) i que significaria la fi de la seva carrera política i militar.