Tal dia com avui de l’any 1962, fa 58 anys, moria a l’exili de Ciutat de Mèxic el que havia estat líder del PSOE i ministre d’Hisenda, de Defensa, de Marina i Aire, i d’Obres Públiques ―durant la II República espanyola (1931-1939)― Indalecio Prieto Tuero. Nascut a Oviedo (1883) i criat a Bilbao, sempre es va distingir per la seva ideologia nacionalista espanyola, especialment antibasquista i anticatalanista, que fregava l’obsessió. En un míting del PSOE a Madrid (1936) va proclamar: “Me siento profundamente español, llevo a España en el corazón y en el tuétano de mis huesos”.

Abans del cop d’estat de Primo de Rivera (1923), havia estat regidor de l’Ajuntament de Bilbao pel PSOE. Precisament la connivència del PSOE amb el règim de Primo de Rivera (seria l’únic partit de tradició democràtica que col·laboraria amb la dictadura) li va estalviar l’exili. Durant aquesta etapa (1923-1930) va cultivar amistats entre certa oligarquia basca que, després, li rendirien un benefici personal extraordinari. En els comicis municipals de 1931 ―que van provocar la caiguda de la monarquia― el PSOE va pagar la connivència amb la dictadura amb uns pobríssims resultats electorals.

Però això no va ser impediment perquè fos nomenat ministre d’Hisenda del primer govern de la II República. I en aquesta responsabilitat va pilotar una trama politicofinancera que va provocar la fallida del Banc de Reus (primera entitat financera del país, i el propietari de tots els bancs industrials catalans). El Banc de Reus tenia diverses sucursals a Reus, Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa i París. El 5 de juliol de 1931, Prieto decretava la retirada de tots els fons estatals dipositats a l’entitat reusenca, que provocaria la fallida de tot el grup bancari dos dies després (07/07/1931).

El pretext que pretenia justificar aquella maniobra seria, sorprenentment, la col·laboració del Banc de Reus amb el règim dictatorial (1923-1930). Però darrere Prieto, la premsa de l’època delataria i assenyalaria la figura de l’empresari basc Horacio Echevarrieta, amic personal del rei dimissionari Alfons XIII, fundador d'Iberdrola, d'Astilleros Españoles i de l’aeronàutica Iberia; i un dels màxims accionistes dels bancs de Bilbao, de Biscaia i de Santander. La desaparició del grup bancari de Reus va significar la pèrdua total del poder financer català, en benefici dels bancs del nord de la península Ibèrica.