Tal dia com avui de l’any 1908, fa 110 anys, s’inaugurava el Palau de la Música Catalana, creat per esdevenir la seu de l’Orfeó Català, la institució musical senyera del país fundada l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives. L’edifici del Palau va ser projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, una personalitat molt rellevant de la vida política i cultural de Catalunya que, prèviament, havia estat cofundador de la Unió Catalanista —embrió de la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, de Puig i Cadafalch i de Cambó—, redactor de les Bases de Manresa —la primera reivindicació consensuada d’autogovern des de 1714—, fundador del setmanari El poble català —embrió dels partits catalanistes d’esquerres de Macià i de Companys— i president de l’Ateneu Barcelonès.
El projecte de construcció del Palau de la Música Catalana, d’estil arquitectònic modernista, es va iniciar el 1904. L’Orfeó Català, llavors sota la presidència del mecenes de la cultura catalana Joaquim Cabot, va adquirir per subscripció popular el claustre del convent de Sant Francesc —de superfície de 1.350,75 m2— per l’import de 240.322,60 pessetes, l’equivalent aproximat a 7.200.000 d’euros actuals. Posteriorment, la Junta del Palau negociaria un préstec de 600.000 pessetes, l’equivalent aproximat a 18.000.000 d’euros actuals, per a construir l’edifici. Aquell préstec seria instrumentat amb obligacions amortitzables en dues sèries de 500 i de 1.000 pessetes, remunerades al 4% anual, que serien subscrites en la seva totalitat per la societat catalana.
Solar del claustre del convent de Sant Francesc (1905) / Font: Ajuntament de Barcelona
La diada de Sant Jordi de 1905 es procedia a la col·locació de la primera pedra. Quasi tres anys més tard, es feia efectiva la inauguració, i el Palau era guardonat com el millor edifici de l’any en el concurs d’edificis artístics que promovia l’Ajuntament de Barcelona. En aquella decisió van prevaldre criteris com “embelleix no sols el seu propi emplaçament, sinó que irradia l’ambient d’art, animació i bellesa a tota la barriada”. Cal recordar que l’any 1908, Barcelona era una ciutat en plena expansió urbanística que havia superat els 500.000 habitants. Aquell acte inaugural va ser presidit per l’alcalde Domènec Sanllehy i Alrich que, durant el seu govern, va tenir una gestió molt orientada a l’urbanisme, a la cultura i l’ensenyament i a la promoció turística de la ciutat.