Tal dia com avui de l’any 1503, fa 515 anys, moria empresonat a Xàtiva (País Valencià) el comte Hug Roger III, darrer titular del comtat del Pallars Sobirà. Hug Roger III, un dels líders del partit aristocràtic que es va enfrontar amb el comte-rei Joan II i amb els pagesos de remença en les guerres civils catalanes de finals de la centúria del 1400 ―en l’anomenat bàndol de la Generalitat― acabaria els seus dies a la mateixa masmorra on setanta anys abans havia mort el comte Jaume d’Urgell (1433), també cap d’una rebel·lió aristocràtica contra el primer monarca Trastàmara de la corona catalanoaragonesa.

Durant les guerres civils catalanes (1461-1472 i 1484-1486) ―anomenades també guerres dels Remences o Revolucions dels Remences―, Hug Roger III es va distingir com un dels dirigents més sanguinaris del partit aristocràtic, i com l’autor de diverses massacres comeses tant contra els pagesos revoltats com contra la població civil desarmada que prestava suport a la causa remença. La seva reconeguda radicalitat el deixaria fora de les Capitulacions de Pedralbes (1472), el tractat de pau promogut pel comte-rei Joan II que pretenia posar fi al conflicte.

Abandonat pels seus antics companys d’armes i aïllat geogràficament i militarment en els seus dominis, va cercar aliances amb les cases feudals occitanes i, fins i tot, amb la corona francesa amb el propòsit de continuar el conflicte. Finalment seria un parent seu i antic company d’armes, el duc de Cardona, el qui el derrotaria i l’obligaria a exiliar-se (1491). Amb Hug Roger III concloïa la darrera nissaga comtal pallaresa, creada l’any 872 per Ramon II  (anomenat dux wascorum ―duc dels bascos―), i que, durant sis segles, havia estat una entitat semiindependent en l’òrbita política de la casa comtal barcelonina.