Tal dia com avui de l’any 1704, fa 317 anys, Carles d’Habsburg, el candidat al tron de les Espanyes, desembarcava a Lisboa amb la missió de dirigir els moviments de tropes de l’aliança internacional antiborbònica, formada per l’arxiducat independent d’Àustria, el ducat independent de Savoia i els regnes dels Països Baixos, de la Gran Bretanya i de Portugal i, més endavant (1705), també del Principat de Catalunya. L’arribada de Carles d’Habsburg a Lisboa, promoguda pel rei Pere II de Portugal, significava el trasllat del teatre de guerra d’aquell conflicte, que des dels seus inicis (1701) s’havia desenvolupat als camps de batalla continentals a la península Ibèrica.

Inicialment (1701) la cancelleria portuguesa s’havia posicionat a favor de Felip de Borbó, coronat rei de la monarquia hispànica a Versalles (15/11/1700). Lisboa —temorosa de l’agressivitat de Lluís XIV i de la força expansiva de França— volia evitar una tenalla París-Madrid. Però les tornes van canviar quan les cancelleries portuguesa i anglesa van signar una important aliança comercial (16/05/1703): el vi portuguès no pagaria aranzels a Anglaterra i a les seves colònies, i el tèxtil anglès circularia lliurement a Portugal i a les seves colònies. A partir d’aquest tractat, i fins a la incorporació de Catalunya (1705), Portugal es convertiria en la plataforma territorial austriacista a la península Ibèrica.

Tot i que amb anterioritat a aquest fet ja s’havien produït diversos enfrontaments navals en diversos punts de la costa hispànica, a partir del desembarcament de Lisboa, el front principal d’aquella guerra se situaria, definitivament, en sòl peninsular. Just tres mesos després (04/08/1704), un combinat de forces navals angleses, neerlandeses i portugueses, comandades per Jordi de Hessen-Darmstadt, assaltava i prenia la plaça i castell de Gibraltar. Precisament en aquella operació militar hi va tenir una participació destacada la companyia d’infanteria de marina catalana, comandada pel capità Joan Baptista Basset, que serien les primeres forces austriacistes que desembarcarien al Penyal.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat