Tal dia com avui de l’any 1714, fa 304 anys, en el context de la revolució catalana (1713-1714) produïda en la darrera fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), les tropes borbòniques de l’exèrcit franco-castellà del duc de Pópuli vencien la resistència armada d’un destacament de fusellers de la Generalitat a Sant Pol de Mar i es lliuraven a la destrucció de les més de cent cases que formaven el seu nucli urbà. Les ordres de Pópuli —la màxima autoritat borbònica al Principat— eren les de destruir totalment el poble “y que no quede piedra sobre piedra” i, també, desballestar la dotzena de barques de pesca dels armadors locals, la principal activitat econòmica de Sant Pol de Mar.
Aquella explosió de violència tenia una relació directa amb els fets ocorreguts quinze dies abans. La matinada del 31 de gener de 1714, el coronel Amill havia burlat el setge naval borbònic sobre el port de Barcelona i havia desembarcat prop de Sant Pol a la recerca de provisions alimentàries destinades a avituallar la població civil de la capital. La població de Sant Pol de Mar no tan sols va col·laborar en la captura i empresonament de la guarnició militar borbònica, sinó que també va estibar amb les seves barques de pesca arròs, blat i llegums als vaixells de la Generalitat. L’operació d’Amill, un cop coneguda, va representar l’enèsima humiliació a la desacreditada figura del duc de Pópuli.
Els vaixells de la Generalitat havien aconseguit el seu objectiu. Però el coronel Amill s’havia endinsat al territori per reorganitzar les partides de miquelets —voluntaris civils— que fustigaven la guarnició militar borbònica de Mataró. Aprofitant que Sant Pol havia quedat protegida per un destacament de només 50 fusellers catalans, els borbònics van atacar la vila i la van destruir. La població civil havia estat prèviament evacuada per les forces de la Generalitat; i no es va produir una matança com havia passat en altres pobles. Però quan van retornar a la vila, els borbònics els van prohibir reconstruir les seves cases, i els van obligar —durant anys— a viure en tendes —fetes amb pals i mantes— a la platja.