Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el marc de la II Guerra Mundial (1939-1945), Henry Philippe Petain i Pierre Jean Laval —màxims responsables del nou règim col·laboracionista de Vichy— nomenaven els 22 prefectes (governadors) de l’estat titella situat al quadrant sud-oriental de la República francesa, que, després de la invasió alemanya (juny 1940), havia quedat separat de la zona ocupada i administrat per un govern filonazi. Petain i Laval van nomenar el capità Raymond de Belot comandant militar del port de Seta (departament d’Herault), que prendria possessió del càrrec el 17 de setembre següent.
En aquells nomenaments, Petain i Laval van prioritzar elements de l’alt comandament militar de França que no s’havien sumat al moviment de resistència de la França Lliure, dirigit pel general De Gaulle. Belot, nascut a la colònia francesa d’Algèria, responia al perfil de militar d’alta graduació i d’ideologia ultraconservadora i anticomunista que, si bé no era un entusiasta de l’ocupació alemanya, sí que veia de bon grat les polítiques i els mètodes dels nazis per eliminar la contestació política d’esquerres i exterminar les minories jueva i gitana. Belot substituïa Ferdinand Musso, traslladat al nord i, un temps més tard, detingut per la Gestapo per col·laboració amb la Resistència.
Durant la seva governació es va reobrir el camp de concentració republicà d’Argelers, clausurat a l’inici de la II Guerra Mundial. Durant aquella segona etapa (1940-1944), la policia de Vichy als Pirineus Orientals —sota les seves ordres— i la Gestapo hi van detenir centenars de persones, prèviament a ser deportades als camps d’extermini de l’Alemanya nazi. També durant la seva governació, el govern nazi de Berlín va suggerir la creació d’un estat titella de naturalesa policial a la Catalunya del Nord, destinat a exterminar els grups clandestins antifranquistes que operaven als Pirineus. Aquell projecte no es materialitzaria perquè les elits nord-catalanes van girar l’esquena a Belot.