Tal dia com avui de l’any 1641, fa 377 anys, la Generalitat confirmava la creació d’un fons anyal de 600 lliures (l’equivalent aproximat actual a 120.000 euros) destinat a dotar “dotse donsellas que seran extretes cada un any dels tres hospitals, ço és General, Misericòrdia y Òrfens, sinquanta liures a cada una, en cas de col·locació de lur matrimoni”. L’aprovació d’aquella mesura preveia que “uns quants dies abans del die del martiri de la gloriosa sancta Eulària, enviar a cercar los administradors de dits hospitals, dient-los que, per la vigília de la festivitat de dita gloriosa sancta Eulària, donen los noms y cognoms de las donsellas de quatorse anys en amunt de cada hospital”.
No obstant això, la mateixa anotació del Dietari de la Generalitat revela que les candidates a obtenir aquesta dotació ―i que reunien el perfil exigit― superaven amb escreix les quotes fixades. “La Ressolució de dits Braços Generals” establia un mecanisme d’adjudicació, en forma de sorteig, que deia: “Y posats los noms de aquellas, és a saber, de cada hospital de per si, que hauran donat dits administradors en una urna, de la qual, lo dematí de la festivitat de dita gloriosa santa, mane sa senyoria de dits senyors deputats fer extracció, en lur presència, en la casa de la Deputació, de ditas dotse donsellas, trahent-ne quatre de cada hu de dits hospitals”.
Aquelles mesures s’emmarcaven en el context general de profunda crisi social i econòmica que havia desembocat en la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652). També les mateixes fonts revelen que a partir de 1635 les cases de caritat (orfenats) del país eren plenes a vessar; i la investigació historiogràfica destaca que els supervivents que superaven la infantesa passaven a engrossir el fenomen de la delinqüència. Amb el fons de dotació de la Generalitat es pretenia que les òrfenes beneficiàries del fons disposessin d’un patrimoni dinerari que, en aquell escenari de capitulacions matrimonials universalment instituïdes, les permetés concertar un enllaç en condicions acceptables.