Tal dia com avui de l’any 450, fa 1.568 anys, moria a Roma Aelia Galla Placidia, coneguda com a Gal·la Placídia, filla de l’emperador Teodosi I, i que durant un any i escaig va ser l’esposa d’Ataülf, el rei visigot que, després de devastar la península Itàlica, va establir el seu poble sobre el territori dels actuals Llenguadoc i Catalunya, i que va convertir Barcelona ―per primer cop en la seva història― en capital d’un domini territorial. La capitalitat d’aquell domini territorial (el regne dels visigots) tindria una existència efímera: creada per Ataülf l’any 414, seria conservada pel seu successor Sigeric, i acabaria ―finalment― desplaçada a Tolosa de Llenguadoc l’any 418 per Vàlia.

Gal·la Placídia, nascuda segons la majoria de les fonts l’any 388 a Constantinoble ―llavors la capital de l’imperi― i criada a Roma durant el regnat del seu germà (el primer monarca de la part occidental sorgida de la divisió de l’imperi), va ser feta presonera durant el saqueig visigot de Roma (409). Durant cinc anys (409-414) va ser captiva dels visigots, fins que es va casar amb el rei Ataülf a Narbona. Algunes fonts coetànies parlen d’un matrimoni de conveniència, promogut pel partit visigot favorable a una aliança amb Roma; i d’altres el dibuixen com una relació sincera i fins i tot apassionada. Ataülf i Gal·la van tenir un únic fill, nascut a Barcelona, que moriria en la primera infantesa.

Ataülf era, també, el líder de la facció romanista del poble visigot. El seu propòsit era crear un estat visigot independent sobre el territori de les províncies romanes Narbonense i Tarraconense amb capital a Barcelona, que actuaria com un aliat polític i militar de l’imperi romà d’Occident. A Gal·la Placídia, que segons les fonts coetànies era una dona amb una extraordinària intel·ligència política, se li va reservar el paper de balda necessària entre les elits visigòtiques i les oligarquies provincials romanes del territori. Ataülf, però, seria assassinat pels partidaris de mantenir les hostilitats amb Roma i Gal·la seria assotada i expulsada. Poc després, Barcelona perdia la capitalitat.