Tal dia com avui de l’any 1981, fa 37 anys, en un acte patrocinat pel metge i polític socialista Felip Solé i Sabarís i pel teòleg i activista catalanista Aureli Argemí i Roca, un nombrós grup de persones reunides al Paranimf de la Universitat de Barcelona creaven la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, de la cultura i de la nació catalanes. Aquell acte volia ser una resposta de la societat catalana a la publicació del Manifiesto de los 2.300 signat el 25 de gener de 1981 per un col·lectiu de professionals i d’intel·lectuals que acusaven el Govern de la Generalitat d’haver creat una política lingüística —en el camp de l’educació— que discriminava el castellà.

La primera manifestació de la Crida va ser convocada el 24 de juny de 1981, coincidint amb la diada de Sant Joan (considerat patró dels Països Catalans). En aquella primera cita, el Camp Nou —l’estadi del FC Barcelona— va aplegar més de 100.000 persones. Aquell acte seria una demostració de força; i seria el tret de sortida d’una sèrie de campanyes reivindicatives àmpliament seguides i que tindrien un fort impacte social i polític. La Crida seria la promotora de la campanya contra la LOAPA (1982), el pacte entre la UCD de Suárez i el PSOE de González que, després de l’intent de cop d’estat del 23-F, pretenia aturar el desenvolupament de l’autogovern català. 

La Crida es va implicar, també, en la defensa dels drets humans, i va promoure les protestes contra les tortures que es practicaven a les dependències policials de Barcelona, denunciades a bastament per Amnistia Internacional. El governador civil, el socialista Ferran Cardenal, obriria expedients contra els organitzadors. Va promoure accions per la presència del català en els espais públics, com l’estació de Sants, que acabaria amb l’empresonament d’activistes acusats pel fiscal Jiménez Villarejo; a l’aeroport del Prat, que se saldaria amb diversos ferits causats per la brutal càrrega policial; o a El Corte Inglés amb dos activistes penjats durant hores a la seva façana.

Es funda la Crida a la Solidaritat. Aeroport del Prat (1985). Font Blog ferransala

Aeroport del Prat (1985) / Font: Blog Ferran Sala

La Crida entraria en crisi a partir de la divisió interna que van generar els dos corrents polítics principals que la integraven: els grups propers a Convergència i Unió i els grups que gravitaven en l’òrbita d’Esquerra Republicana. La sortida d’alguns grups vinculats a Jordi Pujol —llavors president de la Generalitat— poc abans de la manifestació contra la LOAPA (1982) posarien en qüestió la unitat del projecte. Però la sortida d’Àngel Colom, Xavier Bosch i Jordi Portabella (1986) —que s’incorporarien a Esquerra Republicana— precipitaria la crisi. La Crida s’acabaria dissolent el 1993. Tot i això, el març del 2012 un nombrós grup d’exactivistes passaria a integrar-se a l’Assemblea Nacional Catalana.