Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, en el context dels primers mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la finalització de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Delegación Provincial del Trabajo de Barcelona feia pública una disposició que imposava als empresaris l’obligació de concedir un permís retribuït als seus treballadors per a assistir als oficis religiosos de les vigílies de Nadal i de Cap d’Any.
Aquella disposició es justificava amb el pretext que els dies 24 i 31 de desembre (vigílies de les jornades de Nadal i de Cap d’Any d’obligat compliment festiu) estaven situades en el calendari en diumenge. I considerant que, la mateixa Delegación havia autoritzat els comerços d’alimentació a obrir portes durant, pràcticament, tota la jornada d’aquestes vigílies, ordenava: “conceder al personal el tiempo suficiente, dentro de la jornada, para el cumplimiento de sus deberes religiosos”.
Aquella disposició, redactada en el particular estil lèxic de les comunicacions internes dels quarters militars, es dictava, també, en un context polític de sublimació de les ideologies nacional-catòlica i espanyolista que havien inspirat el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i en un context social de control i de terror, marcat per la persecució a la dissidència i l’adoctrinament de les masses que dirigia i projectava implacablement el Movimiento Nacional (el partit únic del règim franquista).