Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, la premsa es feia ressò d’una notícia que arribava des de França: “Andorra se niega a recibir a los combatientes rojos de España”. En aquella nota de premsa s’informava que el “comisario de Andorra” (probablement la primera autoritat policial andorrana) justificava la posició del seu govern amb el pretext que el petit principat pirinenc “no dispone de víveres más que los suficientes para abastecer a la población andorrana (...) por consiguiente, la entrada de las tropas rojas fugitivas significaria el hambre en el país”. Aquest pretext posaria en evidència les veritables intencions de l’exèrcit rebel franquista: massacrar les columnes de refugiats (bàsicament població civil) que intentaven assolir la frontera francesa.

Durant aquells dies, avions de la Legió Còndor del règim nazi alemany i S-79 del règim feixista italià van metrallar i bombardejar acarnissadament les columnes de refugiats republicans a la carretera entre Girona i la Jonquera, provocant milers de morts. El bombardeig sobre Figueres del 3 de febrer (quatre dies després de la pretesa negativa andorrana) se saldaria amb 213 morts, la immensa majoria civils. Una refugiada republicana que procedia de Madrid i que tenia al seu càrrec el seu fill i tres nebots d’entre 1 i 10 anys relataria: “Todos quedaron enterrados, yo también quedé algo enterrada, pero gracias a unos militares pude salir de los escombros con una niña en brazos que sólo contaba un año de edad y estaba muerta a causa de aquel bombardeo”.

L’objectiu del règim franquista era fustigar, acorralar i exterminar el màxim nombre possible de refugiats republicans.  Aquella nota deia: “La retirada (republicana) se está efectuando en condiciones más penosas aún a causa de las persistentes nevadas. No se cree posible que los fugitivos lleguen a la frontera en tiempo oportuno para escapar”. La proposta formulada i publicada a Londres el dia anterior pel Ministeri d’Afers Exteriors britànic i rebutjada d’immediat pel règim franquista de Burgos, consistent en la creació d’un espai territorial a cavall dels Pirineus gestionat per la Creu Roja Internacional per acollir els centenars de milers de refugiats republicans, deixa totalment en evidència l’argument de l’anomenat, en aquella nota de premsa, “comisario de Andorra”.