Tal dia com avui de l’any 1947, fa 71 anys, el general Franco, com a cap de l’estat espanyol, signava la promulgació de la Ley de bandidaje y terrorismo, que era una recopilació de la legislació repressiva anterior destinada a la persecució i liquidació dels elements polítics dissidents amb el règim dictatorial. La Ley de bandidaje y terrorismo confirmava l’atribució dels “delitos políticos” als tribunals militars. Aquella llei es referenciava a les primeres normes dictades pel bàndol franquista a l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i que havien estat a bastament aplicades manu militari en els territoris que, en el decurs del conflicte, queien sota domini dels rebels.
La Ley de bandidaje y terrorismo es convertia en el puntal del sistema repressiu del règim franquista, fins llavors exercit a través de la Ley de responsabilidades políticas, y la Ley de represión de la masonería y del comunismo. Els historiadors que han investigat el fenomen afirmen que aquell conjunt de lleis tenien l’objectiu de perseguir per mitjans extraordinaris (processos sumaríssims i consells de guerra) els opositors al règim franquista: es processava i condemnava per rebel·lió militar autors, còmplices i cooperadors d’accions contra l’aparell de l’estat o contra el Movimiento Nacional, tant aquelles considerades de naturalesa violenta, com les alteracions de l’ordre públic.
Sala de un tribunal militar / Font: Christie Books
Tot i que la premsa de l’època es va fer ressò, únicament, de les detencions, processos i condemnes dels maquis (guerrillers anti-franquistes que el règim havia rebaixat a la categoria de delinqüents comuns), aquella llei es va aplicar també contra els qui el règim franquista anomenava "separatistas”. La Ley de bandidaje y terrorismo recollia el corpus repressor promulgat el 1940 que penava les reunions, concentracions i conferències públiques que promovien activitats que el codi penal del règim franquista havia tipificat com a “separatismo” i “relajación del espíritu nacional”. Les penes que arbitràriament s’aplicaven anaven des de la reclusió menor fins a la condemna a mort.