Tal dia com avui de l’any 1503, fa 518 anys, naixia a Alcalá de Henares (corona castellano-lleonesa) Ferran d’Habsburg i d’Aragó-Castella, fill de Felip d’Habsburg (Felipe el Hermoso, en la terminologia espanyola) i de Joana d’Aragó-Castella (Juana la Loca), net matern dels Reis Catòlics i germà petit de Carles de Gant (que regnaria com a Carles I de les Espanyes).
Des del seu naixement, els prínceps Carles (1500) i Ferran (1503) van ser convertits en elements d’una lluita política de gran envergadura entre Ferran el Catòlic i el seu consogre Maximilià d’Habsburg, arxiduc independent d’Àustria, pel control sobre la descendència de Ferran i Joana (hereus dels seus respectius pares), que havia de reunir els dominis catalano-aragonesos, castellano-lleonesos, austríacs i borgonyons.
A partir de la mort prematura i sospitosa de Felip d’Habsburg (1506), Maximilià va retenir el príncep Carles als seus dominis (comtat independent de Flandes) i Ferran el Catòlic (en aquell moment regent de la corona castellano-lleonesa) va fer el mateix amb el príncep Ferran. Segons alguns autors, aquesta “guerra d’avis” provocaria que els dos germans es criessin per separat i s’eduquessin en llengües diferents.
Alguns historiadors s’han referit a Ferran com el “net preferit” del rei catòlic. Però aquestes preferències no tenien fonament sentimental. Anys més tard (1512), l’avi Ferran va nomenar el príncep Ferran regent de Castella i de Lleó, situant-lo, d’aquesta manera, en una situació de privilegi per heretar els regnes peninsulars de la nissaga Trastàmara (les corones catalano-aragonesa i castellano-lleonesa).
Fins i tot, poc abans de la mort de Ferran el Catòlic (1516), els seus consellers haurien descobert un testament a favor del príncep Ferran que seria desarticulat. L’any 1521, poc després de la mort de Maximilià d’Habsburg (1519), els representants dels dos germans es van reunir a Colònia i van confirmar Carles com a monarca dels estats peninsulars i borgonyons i Ferran com a sobirà dels dominis austríacs.