Tal dia com avui de l’any 1746, fa 273 anys, moria a Madrid el rei Felip V, el primer monarca de la nissaga hispànica dels Borbó. Felip V, nascut a Versalles (França) l’any 1683, era net de Maria Teresa d’Àustria, esposa de Lluís XIV de França i germanastra de Carles II, el darrer Habsburg hispànic. Felip V havia accedit al tron de les Espanyes (1700) a través d’un polèmic testament que Àustria i les potències atlàntiques europees no van acceptar, i que la investigació historiogràfica moderna, si més no una part molt important, ha apuntat que podria ser clarament fals. Aquell testament obriria el camí a la Guerra de Successió hispànica (1701-1715).
Els seus 46 anys de regnat, només interromputs per l’ascens efímer al tron del seu fill Lluís I (1724), van estar marcats per dos fets fonamentals. El primer, la Guerra dels Catalans ―la darrera fase del conflicte successori― (1713-1714) que es va saldar amb la destrucció del sistema polític i de l’aparell econòmic catalans, i la desafecció de Catalunya al projecte hispànic. I el segon, la cessió dels principals beneficis de les colònies hispàniques d’Amèrica a les potències de la coalició antiborbònica, a canvi de la seva retirada del conflicte. Durant el regnat de Felip V, la monarquia hispànica signaria el seu descens definitiu a la segona divisió de les potències continentals.
També el seu regnat va estar marcat pels escàndols a la cort de Madrid. Les cancelleries europees es van horroritzar quan es va fer públic que Felip V mantenia relacions sexuals amb el cadàver de la seva difunta esposa Gabriela de Savoia (1714). Poc després es faria públic que el seu fill i hereu Lluís I amb només 13 anys, s’havia convertit en un personatge habitual dels prostíbuls de més mala reputació de Madrid. Però el súmmum del desprestigi arribaria quan es va fer públic (1714) que Felip V governava els seus dominis afectat per un greu desequilibri mental. Aquesta malaltia la transmetria al seu hereu Ferran VI (l’autor del genocidi del poble gitano, l’any 1749).