Tal dia com avui de l’any 1644, fa 378 anys, i en el context de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), el rei hispànic Felip IV ordenava la creació de la primera presó exclusivament femenina de la monarquia hispànica. Aquesta presó, que se situaria a les Torres de Quart, rebria el nom popular de Galera i allotjaria la població reclusa femenina que fins llavors complia condemna, juntament amb els homes, a la presó de Sant Narcís, a la cantonada dels carrers del Salvador i de l’Almodí. Segons les fonts documentals de l’època, en el moment en què es va decretar la creació d’aquella galera, València ―que era la ciutat més poblada de la Península― estava immersa en un escenari de crisi que havia disparat la delinqüència i la criminalitat.

La Galera de València es va concebre seguint els preceptes de la biscaïna Beatriu de Zamudio, inspirats en els models penitenciaris de les societats de confessió reformista luterana d'Alemanya i dels Països Baixos. Zamudio, un personatge molt ben relacionat a la cort de Madrid, havia escrit un tractat que glossava els beneficis de la reinserció social basada en el treball i l’oració. La proposta de Zamudio prenia el model de les casas de recogimiento per a mujeres honradas i el feia extensible a la totalitat de la població reclusa femenina. València, que vorejava els 100.000 habitants i tenia una de les concentracions de població reclusa més altes de la monarquia hispànica, es convertia en l'experiència pionera de les presons exclusivament femenines.

Però els resultats van ser decebedors. A la població reclusa habitual, formada per prostitutes, rodamons, lladres, assassines, estafadores, bruixes, fetilleres, lesbianes i lliurepensadores difícils de reinserir en aquella societat asfixiant, s'hi van sumar les víctimes de la violència domèstica que escapaven per salvar la vida. València, dominada per una oligarquia involucionista que havia derrotat militarment les classes mercantils i populars en la Revolució de les Germanies, assistia a una creixent presència de la Inquisició. I en aquest context, les dones que havien fugit de casa, un cop detingudes, eren recloses a la Galera. I quan eren excarcerades, el sistema no considerava altra possibilitat que lliurar-les de nou al marit, de tal manera que quedaven sotmeses a un bucle pervers que les condemnava a perpetuïtat.