Tal dia com avui de l’any 1639, fa 379 anys, el rei hispànic Felip IV —en el context de la guerra dels Trenta Anys (1618-1648) que enfrontava, entre altres contendents, les monarquies hispànica i francesa— enviava una carta a Gerolamo Maria Caracciolo, marquès de Torrecuso i màxima autoritat militar dels Tercios de Castilla al front dels Pirineus, ordenant que els catalans desallotgessin les seves cases per encabir els soldats. En aquella carta es deia textualment: “Se ha de recordar a toda la gente —referit als catalans— la obligación de alojar los soldados en casas y camas aunque duerman en ellas los dueños, sin contemporizar con nadie, pues es razón que los de la tierra —referit, de nou, als catalans— duerman en una tabla, lo cual se ha de ejecutar aunque no vengan en ello los naturales —referit a la probable oposició dels catalans— supuesto que con el enemigo al frente no es tiempo de admitir réplicas”.
L’obligació d’allotjar les tropes militars a les cases de la població civil era un privilegi nobiliari d’origen feudal —instaurat en la centúria del 1000— que les classes populars no havien aconseguit eliminar en les successives modificacions de les Constitucions catalanes. La classe militar hispànica, que no disposava d’instal·lacions pròpies al Principat, s’havia aferrat a aquesta llei rònega que es convertiria en una més de les causes que impulsarien la Revolució dels Segadors (1640-1652). Les fonts documentals revelen que aquella imposició multiplicaria el clima de rebuig a les tropes i al poder hispànics —molt generalitzat des de l’ocupació militar iniciada el 1635—; i, també, multiplicaria la repressió que els soldats exercien sobre la població civil en forma de robatoris, pallisses, amputacions, violacions, segrestos i assassinats; que, en la justícia hispànica de guerra que s’aplicava sobre el territori; restaven sempre impunes.