Tal dia com avui de l’any 1649, fa 369 anys, en el context de la revolució i guerra dels Segadors (1640-1652), la Generalitat consignava una missiva oficial datada el 6 de desembre anterior i tramesa pel Consell de la Vall d’Àneu informant que l’exèrcit del rei hispànic Felip IV s’havia lliurar al saqueig i a la destrucció de la vila de Vielha i dels pobles de la part alta del país d’Aran. La missiva deia textualment: “Derrota y crema de la Vall de Aran y lo que se ha pogut pillar en los set llochs del terso de Pujoló (actuals pobles de Salardú, Baguergue, Tredós, Unha, Gessa i Montgarri), per ésser bons effectes al present Principat y servey de sa magestat christianíssima, que resten del tot acabats destruïts per a sempre totas estas valls, y en particular la present, ab grandíssim perill de ésser invadits y estar en lo mateix que restan los de dita Vall de Aran”.

Els síndics de la Vall d’Àneu expressaven la inquietud que els generaven les expedicions de pillatge de les tropes hispàniques, i deien: “Y lo que més temem és lo cremar-nos nostres casas y cuberts y dexar-nos del tot acabats y destruyts, com sabem ho amanassa ja en la Vall de Aran, que abent de tornar a dita Vall de Aran passant assí que li és molt fàcil y ho poseia tot a foch y a sanch”. I reclamaven que el castell de València d’Àneu ―situat sobre un turó que controlava el pas entre els dos territoris― fos proveït amb armes catalanes “la experiència nos ensenyareix mal lo encomanar castells per via de francessos en estes fronteras, pus ab motiu de no estar pagats y se veuen despullats ab un no-res de temps los soldats fugintse’n a França, y los castells restan sens guarnició y lo enemich alcanse lo que vol, com s’és vist de Castell Lleó, Pont de Suert y Çapeyra”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat