Tal día como hoy del año 1649, hace 369 años, en el contexto de la revolución y guerra de los Segadors (1640-1652), la Generalitat consignaba una misiva oficial fechada el 6 de diciembre anterior y enviada por el Consejo de la Vall d'Àneu informando de que el ejército del rey hispánico Felipe IV se había librado al saqueo y a la destrucción de la villa de Vielha y de los pueblos de la parte alta del país de Aran. La misiva decía textualmente: “Derrota y crema de la Vall de Aran y lo que se ha pogut pillar en los set llochs del terso de Pujoló (actuales pueblos de Salardú, Baguergue, Tredós, Unha, Gessa y Montgarri),  per ésser bons effectes al present Principat y servey de sa magestat christianíssima, que resten del tot acabats destruïts per a sempre totas estas valls, y en particular la present, ab grandíssim perill de ésser invadits y estar en lo mateix que restan los de dita Vall de Aran”.

Los síndicos de la Vall d'Àneu expresaban la inquietud que les generaban las expediciones de pillaje de las tropas hispánicas, y decían: “Y lo que més temem és lo cremar-nos nostres casas y cuberts y dexar-nos del tot acabats y destruyts, com sabem ho amanassa ja en la Vall de Aran, que abent de tornar a dita Vall de Aran passant assí que li és molt fàcil y ho poseia tot a foch y a sanch”. I reclamaven que el castell de València d’Àneu ―situado sobre una colina que controlaba el paso entre los dos territorios― fuera provisto con armas catalanas “la experiència nos ensenyareix mal lo encomanar castells per via de francessos en estes fronteras, pus ab motiu de no estar pagats y se veuen despullats ab un no-res de temps los soldats fugintse’n a França, y los castells restan sens guarnició y lo enemich alcanse lo que vol, com s’és vist de Castell Lleó, Pont de Suert y Çapeyra”.