Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, i en el context dels Fets del Sis d’Octubre (1934), una companyia d’artilleria de l’exèrcit espanyol dirigida pel comandant Fernández Unzué i situada a la plaça Sant Jaume –en aquell moment plaça de la República– va bombardejar i assaltar el Palau de la Generalitat. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 09/10/1934), des de les deu del vespre del dia anterior fins a un quart de set de la matinada, l’exèrcit espanyol va llençar diversos projectils contra la façana i la teulada del Palau i, finalment, “el comandante Fernandez Unzué, al frente de una sección con bayoneta calada, penetraba en el Palacio¨.

També la mateixa premsa informa que, moments abans de l’assalt –cap a un quart del set del matí–, un mosso d’esquadra que feia les funcions de xofer d’Enric Pérez Farràs –sotscap de la policia catalana– va sortir al balcó de Palau enarborant una bandera blanca, i que els soldats espanyols que estaven atrinxerats a la plaça, el van cosir a trets. Poques hores després, el capità general de Catalunya, Domènec Batet Mestre, declararia a la premsa (La Vanguardia, edició del 09/10/1934), que lamentava que les seves ordres de cessar el foc (que havia donat quan el president Companys li havia comunicat per telèfon la rendició) no haguessin estat complertes per Fernandez Unzué.

Es dona la circumstància que el comandant José Fernandez Unzué, que havia ocupat la plaça Sant Jaume al crit de “Viva la República española”; quasi dos anys més tard (19/07/1936) participaria activament en l’intent de cop d’estat militar contra la República que conduiria a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Durant aquella jornada va dirigir una companyia d’artilleria que va bombardejar les Rambles de Barcelona. Va ser reduït i empresonat per les forces lleials a la Generalitat i condemnat a mort per un Tribunal popular. Segons la premsa de l’època (ABC, edició de Madrid del 10/09/1936) els milicians que el van afusellar ho van fer “al grito de ¡Viva la República!”.