Tal dia com avui de l’any 1812, fa 210 anys, i en el context de l’etapa d’incorporació del Principat de Catalunya al Primer Imperi francès, es lliurava la Combat d’Altafulla, que va enfrontar l’exercit francès a Catalunya, comandat pels generals Mathieu i Lamarque amb les tropes rebels antifranceses, comandades pel general Ibañez-Cuevas, baró d’Eroles, un personatge d’ideologia absolutista i antirevolucionària que combatia el legítim règim bonapartista des de la clandestinitat. Aquell combat es va lliurar a les dues bandes del pont del riu Gaià, entre Altafulla i Tamarit; i, després de diverses hores, es va saldar amb la retirada dels rebels, que van abandonar els morts, els ferits i les peces d’artilleria. Segons algunes fonts, els rebels van perdre uns 2.000 homes, que representaven més de la meitat de les seves forces militars.
La victòria bonapartista a Altafulla va certificar la fi de reductes rebels a la façana costanera catalana
El resultat d’aquella batalla va representar la fi del darrer reducte rebel a la façana costanera catalana. Poc abans, les tropes d’Ibañez-Cuevas havien fustigat els convois napoleònics de vitualles i d’armament que aprovisionaven Tarragona (que, fins el juny de 1811, havia estat la darrera plaça militar en mans dels rebels). La desfeta d’Altafulla, certificava la fi de l’existència de tropes rebels mínimament organitzades al sud de Catalunya; i, des d’aquell moment, el règim napoleònic passaria a controlar la totalitat de la façana costanera catalana, des de Roses fins a Sant Carles de la Ràpita. No obstant això, els rebels continuarien controlant les zones muntanyoses del sud del país (serres del Montsant, de Prades, de la Llena, i del Tallat); i abandonarien el model de batalla convencional, substituint-lo pel sistema de guerrilla.