Tal dia com avui de l’any 1914, fa 104 anys, s’inaugurava l’Escola del Bosc, la primera institució escolar de Barcelona de titularitat municipal. L’Escola del Bosc seria, també, la pionera en la implantació d’un model innovador que revolucionaria el sistema escolar: les “escoles a l’aire lliure” es convertirien en el paradigma d’un model fonamentat en la coeducació (la superació de la dicotomia cultural home-dona) i l’aprenentatge significatiu (la interacció docent-alumne, l’educació basada en l’harmonia ésser humà-natura i l’adaptació de l’ensenyament a les capacitats de cada alumne); que estimulaven el desenvolupament de les aptituds personals i aconseguien que els infants se sentissin valorats.
L’Escola del Bosc, situada a la finca Laribal (a la muntanya de Montjuïc), era la gran aposta de l’Ajuntament de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya per a modernitzar i universalitzar l’ensenyament. L’any 1914 la taxa d’analfabetisme se situava a l’entorn del 60% del total de la població. L’accés a l’ensenyament i a la cultura, per a transportar el país cap a la modernitat, seria el nervi de les polítiques del catalanisme. L’Escola del Bosc passaria a formar part d’un sistema educatiu públic, laic, de qualitat i en català —creat per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)— que abastava des de l’ensenyament primari fins als estudis tècnics i universitaris, passant per les escoles de capacitació professional.
La classe de les nenes / Font: Ajuntament de Barcelona
La positiva experiència de l’Escola del Bosc va impulsar la creació d’altres centres, com l’Escola del Mar (1922) a la platja de la Barceloneta que, posteriorment, es traslladaria al barri del Guinardó. Quan el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) va desballestar la Mancomunitat, i va assumir el control de la xarxa escolar de Barcelona i de Catalunya, va intentar destruir el model. Seria en bona part per la implicació dels docents, i sobretot dels més destacats pedagogs de l’època —Rosa Sensat, Pere Vergès, Prudenci Bertrana, Josep Puig o Artur Martorell— que el model resistiria el túnel de la dictadura i reeixiria fins a l’època republicana (1931). Finalment, després de la Guerra Civil (1939) el règim dictatorial franquista arrasaria les escoles a l’aire lliure.