Tal dia com avui de l’any 1670, fa 352 anys, a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord); un destacament de les tropes franceses ocupants detenien Joan Miquel Mestre, anomenat l’Hereu Just de Vallestàvia i un dels caps de la primera revolta antifrancesa del Rosselló (1667-1668). La detenció de l’Hereu Just seria l’espoleta que faria esclatar la segona revolta (1670-1674), que s’iniciaria el mateix dia. Quan va córrer la notícia que Mestre havia estat detingut i empresonat, transitòriament, a la presó de Prats de Molló, els veïns de la vila van assaltar la casa local de la governació francesa, i van prendre com a ostatges l’esposa i els fills del governador.
Quan van succeir aquests fets ja feia onze anys que s’havia signat el Tractat dels Pirineus (1659) i deu anys (1660) que la Catalunya Nord —anomenada, oficialment, per París com a Province du Roussillon— havia estat formalment ocupada per les tropes franceses. En aquell moment el govern del territori s’exercia des d’una institució creada tot seguit a l’ocupació francesa, anomenat Consell Sobirà del Rosselló, que estava dirigit per catalans que durant la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) s’havien compromès amb el majoritari partit catalanofrancès, i que, després de l’ocupació hispànica del Principat (1652) s’havien exiliat al Rosselló.
Després del Tractat dels Pirineus (1659), París havia incorporat la Catalunya Nord com a “província estrangera” (una mena de marca que havia de fer les funcions de plataforma territorial per a una futura campanya militar de conquesta de la totalitat de Catalunya). Aquell estatus va consagrar dues fronteres: una al nord (a Salses) i una altra al sud (al Pertús), que van sumir el territori en una profunda crisi econòmica. Les revoltes antifranceses del Rosselló s’emmarcarien en aquest context: eren la reacció popular a un paisatge d’enfonsament econòmic que ni les autoritats catalanofranceses de Perpinyà ni l’aparell de dominació de París van ser capaces de preveure ni mitigar.