Tal dia com avui de l’any 1793, fa 229 anys, es produïen els primers moviments del conflicte bèl·lic entre el Regne d’Espanya i la República francesa en territori català, que a Catalunya seria anomenat Guerra Gran (1793-1795). Aquella guerra obeïa al projecte expansionista de la Convenció Nacional (el govern revolucionari francès), que pretenia exportar la revolució a Catalunya i al País Basc. El dirigent revolucionari Georges Danton havia proclamat que les societats catalana i basca ja estaven prou madures per viure un procés revolucionari que les havia de separar del regne absolutista espanyol i les havia de convertir en repúbliques sota la tutela de França.
El 7 de març la Convenció Nacional francesa havia declarat la guerra al regne espanyol i el 23 de març Carles IV d’Espanya havia respost de la mateixa manera. El 25 de març l’exèrcit espanyol, comandat pel general Ricardos, portava a terme els primers moviments bèl·lics a la frontera oriental (el límit entre el Principat i els comtats catalans ultrapirinencs), que van consistir en l’ocupació militar de l’Alta Cerdanya: entre la Guingueta d’Ix i Ovansa. Aquell ràpid avanç espanyol es va produir en condicions favorables a Ricardos: la Convenció havia concentrat quasi tots els efectius militars a la zona nord (a la frontera amb els Països Baixos austríacs, l’actual Bèlgica).
No obstant això, Ricardos i el seu exèrcit es van estavellar contra la guarnició francesa de Perpinyà i, poc després, van patir una dura derrota a Puigcerdà, que va aïllar les tropes espanyoles que havien quedat a la plana del Rosselló. Durant l’any que va seguir aquells primers moviments, el front de guerra no va avançar; i les comarques del Rosselló, del Vallespir i del Conflent van patir la destrucció de l'aparell econòmic. Finalment, a finals de 1795, les tropes dels generals revolucionaris Perignon i Sauret van trencar aquella inèrcia i van derrotar clamorosament els espanyols a Figueres (on van capturar 9.000 presoners) i a Roses.