Tal dia com avui de l’any 1934, fa 86 anys, arribaven al port de Barcelona ―procedents de Cartagena― els destructors militars Churruca i Alcalá Galiano, amb una dotació conjunta de 320 mariners que serien emprats per suplantar els treballadors en vaga del sector elèctric a Barcelona. Els seguirien els destructors Lepanto, Almirante Valdés i el vaixell de transport militar Almirante Lobo, que sumaven un transport de més de 1.000 militars, que desembarcarien l’endemà amb el mateix propòsit.
Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 18/03/1934), “recalaron en el puerto, procedentes de Cartagena, los destructores «Churruca» y «Alcalá Galiano» (...). A bordo de dichos buques han venido equipos completos de personal electrotécnico de aquella base naval, que ha sido destinado en las fábricas de electricidad para suplir al personal obrero en huelga. (...) y para hoy se anuncia la llegada del buque-transporte de guerra «Almirante Lobo»”.
Aquella maniobra es produïa en un context de forta conflictivitat social que s’havia iniciat després de les eleccions generals de novembre de 1933. El nou govern de la República, format per una coalició de partits de dreta i involucionista (PRR, CEDA i Partido Agrario), havien aprovat lleis que limitaven o, directament, deixaven sense efecte els avenços socials i laborals guanyats des de la proclamació de la República (1931).
L’enviament de les tropes militars per suplantar els treballadors en vaga es va fer, també, en un context de profunda crisi política entre la Generalitat ―governada per ERC― i la coalició de partits que dirigien el govern de la República ―que s’havien presentat a les eleccions amb programes polítics que proposaven la liquidació de l’autonomia catalana―. Aquell desembarcament contenia un clar missatge de força, que es faria, especialment, patent sis mesos i escaig més tard amb els Fets del Sis d’Octubre.