Tal dia com avui de l’any 1996, fa 22 anys, se celebraven les setenes eleccions generals de l’Estat espanyol des de la recuperació de la democràcia (1976) i les sisenes des de la promulgació de la Constitució espanyola (1978). Aquelles eleccions les va guanyar amb majoria relativa el Partit Popular (156 diputats), superant per primer cop en uns comicis generals el PSOE (141 diputats). Els acords que, posteriorment a les eleccions, van signar les direccions del Partit Popular i de la federació Convergència i Unió, que amb 16 diputats esdevenia força parlamentària decisiva per investir president el cap de llistat dels populars José María Aznar; s’anomenaria Pacte del Majestic. 

Però els resultats de Catalunya diferirien molt de l’escenari resultant a nivell estatal. La batalla per a guanyar a l’escenari polític català la van lliurar el PSC-PSOE, liderat per Narcís Serra, que va obtenir 1.531.143 vots i 19 diputats (un més respecte a 1993), i la federació Convergència i Unió, liderada per Joaquim Molins, que va reunir 1.151.633 vots i 16 diputats (un menys respecte a 1993). El Partit Popular, liderat per Josep Maria Trias de Bes, amb 698.400 vots i 8 diputats (repetia el nombre d’escons del 1993), no rendibilitzaria el desgast socialista de 14 anys de governació, i quedaria en una tercera posició molt allunyada de les dues principals forces polítiques catalanes.

OBIOLS GONZALEZ SERRA EFE 1996

Obiols i González en un míting del PSC-PSOE per les eleccions generals 1996 / Efe

Finalment la coalició Iniciativa-Els Verds, liderada per Joan Saura, amb 296.985 vots i 2 diputats; i l’Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Pilar Rahola, amb 162.545 vots i 1 diputat, completaven la terna de forces amb representació parlamentària. Fruit del resultat d’aquelles eleccions, el 28 d’abril de 1996, se signarien uns pactes a l’Hotel Majestic de Barcelona que acordaven el suport de CiU a la investidura d’Aznar. En compensació la formació que liderava Jordi Pujol obtenia el compromís del futur govern espanyol a desenvolupar el finançament autonòmic, iniciat en l’etapa socialista dels governs de Felipe González, el traspàs de les competències de policia de trànsit als Mossos d’Esquadra, i la supressió del servei militar obligatori.