Tal dia com avui de l’any 1638, fa 382 anys, al castell de Saint Germain (a 20 quilòmetres a l’oest de París), naixia Lluís de Borbó i d’Habsburg, fill primogènit de Lluís XIII de França i d’Anna d’Àustria (filla del monarca hispànic Felip III). Lluís, que, sent molt petit i per la mort prematura del seu pare, seria coronat com a Lluís XIV, va ser el monarca que més temps va regnar la monarquia francesa: un total de 72 anys (1643-1715). Durant el període 1643-1652, va ser comte independent de Barcelona (Home Principal de Catalunya), títol que havia rebut per herència del seu pare, i que sumava als de rei de França i rei de Navarra.
La relació entre Lluís XIV (i Mazzarino, governant de facto durant la minoria d’edat del rei) i Catalunya va passar per diversos daltabaixos que, en definitiva, expliquen el resultat de la Guerra dels Segadors (1640-1652). El Dietari de la Generalitat consigna una etapa inicial (1643-1648) de relacions molt fluïdes, caracteritzades per un interès mutu a rebutjar la invasió hispànica del Principat. Les missives oficials consignades pel Dietari durant aquella primera etapa revelen una gran entesa entre les cancelleries de Barcelona i de París: Lluís XIV mai va annexar el Principat a França, sinó que el va considerar un més dels tres dominis que reunia: França, Navarra i Catalunya.
Però a partir de 1648, i coincidint amb la signatura de la Pau de Westfàlia que posava fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648); la postura de la cancelleria de París van variar considerablement. Tot i que havia autoritzat la presència de representants catalans a la Conferència de Munster (prèviament al Tractat de Westfalia), es va negar en rodó que Catalunya seguís els passos de la Confederació Helvètica i dels Països Baixos, que després de més d’un segle d’independència de facto eren, finalment, reconeguts internacionalment; i la relació entre Barcelona i París es va enterbolir notablement.