Tal dia com avui de l’any 1031, fa 989 anys, moria a Melun (a 30 quilòmetres al sud de París) el rei Robert II, el segon monarca de la nissaga Capet que va destinar tota la seva obra de govern a la recuperació dels territoris del regne de França fins a la desaparició dels carolingis (987). Precisament un d’aquests territoris eren els comtats catalans, que s’havien independitzat de facto a la mort de Lluís V, el darrer monarca de la nissaga carolíngia, l’any 987.
En la no renovació de vassallatge al nou rei Hug Capet havia pesat molt el fet que els Bel·lònides, la nissaga comtal de Barcelona, eren una branca menor de la deposada família carolíngia. Robert II, durant el seu llarg regnat (996-1031), va projectar la seva diplomàcia i va emprendre campanyes militars cap al nord (Flandes), cap a l’est (Borgonya), i cap al sud (Provença). Però, sorprenentment mai va manifestar cap interès per restaurar l’autoritat de la monarquia francesa al sud dels Pirineus.
Alguns historiadors afirmen que l’aliança que Borrell II va subscriure amb Roma -després la no renovació del vassallatge amb els reis francesos-, posant els comtats catalans sota la protecció del Pontificat, resultaria decisiva. Robert II -que portaria el sobrenom del Pietós-, sempre va buscar l’aliança amb el poder eclesiàstic per aïllar i derrotar els enemics interns de la nissaga Capet. I és molt probable que prioritzés aquesta aliança a la recuperació d’uns comtats allunyats i sota la protecció pontifical.
Els comtes barcelonins que van governar els dominis catalans durant el regnat de Robert II (Ramon Borrell, Ermessenda de Carcassona i Berenguer Ramon), van aprofitar l’absència d’hostilitats amb la monarquia francesa i els pactes de no agressió amb el califat andalusí per consolidar la independència. També durant aquell període van traçar una encertada política matrimonial amb els dominis del marquesat de Gòtia (del regne de França), que seria la llavor del futur imperi català d’Occitània (segle XII).