Tal dia com avui de l’any 1516, fa 505 anys, moria a Madrigalejo (Corona castellanolleonesa) el comte-rei Ferran II, anomenat el Catòlic, darrer sobirà de la nissaga Trastàmara al tron catalanoaragonès. Ferran el Catòlic, vidu d’Isabel de Castella i de Lleó des del 1504 era, també, regent de la Corona castellano-lleonesa, a l’espera que el seu net Carles de Gant -fill primogènit de Felip d’Habsburg i de Joana d’Aragó i de Castella- assolís la majoria d’edat.
Durant el seu govern, Ferran mai es va intitular “rei d’Espanya”, i ,en previsió que la mort se l'endugués abans que el seu net complís la majoria d’edat, dos dies abans de morir havia atorgat en testament que l’interregne seria exercit pel seu fill natural, l’arquebisbe de València Alfons d’Aragó-Roig d’Ivorra, als països de la corona catalano-aragonesa; i pel cardenal de Castella Francisco Jiménez de Cisneros, als de la corona castellano-lleonesa.
Des d’un primer moment, sobre la sobtada i inesperada mort de Ferran va planar l’ombra de l’enverinament. El fet que atorgués testament dos dies abans de la mort, resultava molt sospitós. I, des del primer moment, s’havia especulat que Ferran, del que ja es sabia que durant la seva vida havia fet abús de les substàncies estimulants, hauria pogut morir a causa d’una crisi intestinal aguda, provocada per la ingesta d’un potent verí; o a causa d’un infart provocat per la ingesta -voluntària o induïda- d’afrodisíacs.
Però segons la recent investigació històricoforense del doctor Ferran Tognetta, el rei catòlic hauria mort a causa de la ingesta de cantaridina, un compost químic que, ja en aquella època, s’aplicava via tòpica (sobre la pell) per a eliminar les berrugues. Segons el Dr. Tognetta “un pacient que té una insuficiència cardíaca congestiva pot empitjorar d'un dia a l'altre si es provoca una descompensació. Aquest desequilibri pot provenir d'una altra malaltia, un accident o un tòxic, com la cantaridina”.