Tal dia com avui de l’any 1346, fa 674 anys, el navegant mallorquí Jaume Ferrer sortia de les illes Canàries en direcció a la, llavors, desconeguda costa nord-occidental africana. En l’Atles Català d’Abraham Cresques (1375) aquesta gesta està citada amb el dibuix d’un vaixell (una coca de vela llatina), tripulada per mercaders i que enarbora la senyera catalana, situada davant les costes nord-africanes de l’actual Sàhara Occidental. Aquella il·lustració s’acompanya amb la cita “Partich l’uxer d’en Jacme Ferrer per anar al Riu de l'Or al jorn de sen Lorens, qui és a ·X· de agost, e fo de l’any ·M·CCC·XLVI”.
Jaume Ferrer era un experimentat navegant mallorquí que coneixia bé les costes atlàntiques europees i nord-africanes. Es té noticia que, tres anys abans (1343), havia circumval·lat la península Ibèrica, i solcant a mar obert havia arribat al port de Bruges (a l’actual Bèlgica). En canvi, exceptuant la il·lustració i la cita que figuren a l’Atles Català, no es té cap altra constància documental que Ferrer assolís el territori de Riu d’Or. No obstant això, el que sí resulta evident és que, en aquell viatge, Ferrer seria un dels primers europeus moderns a tocar les illes Canàries.
Des de principis del segle XIV, els europeus s’havien llançat a l’exploració i colonització de les costes nord-occidentals africanes, a la recerca d’or i d’esclaus. Durant aquell segle, diverses expedicions europees van desembarcar a les Canàries, i en van prendre possessió més nominalment que efectivament. El 1312, una expedició genovesa comandada per Lancelloto Malocello es va establir a l’illa de Lanzarote. I el 1350, quatre anys després del viatge de Jaume Ferrer a Riu d’Or, una altra expedició mallorquina, comandada per Francesc Desvaler intentaria la conquesta de les illes en nom del comte-rei Pere III.