Tal dia com avui de l’any 1940, fa 80 anys, en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945) un grup de directors de mitjans de premsa catalans i espanyols, presidits per Luis de Galinsoga (director de La Vanguardia Española, i que, posteriorment, es faria tristament cèlebre al proclamar “Todos los catalanes son una mierda”), eren rebuts i complimentats per Adolf Hitler, en aquell moment, el Führer (cap d’estat) de l’Alemanya nazi, al seu quarter general de Berlín. Una nota informativa publicada l’endemà a “La Vanguardia Española” a primera plana deia: “nuestro ilustre y querido director, Luis de Galinsoga, se encuentra desde ayer, con otros compañeros españoles, en la capital del Reich. Son huéspedes de honor en el Cuartel General del Fuhrer”.

Aquella reunió s’emmarcava dins d’un potent projecte propagandístic dissenyat pel règim nazi, amb la connivència del règim franquista espanyol, que pretenia convèncer les elits catalanes i espanyoles de la superioritat moral, intel·lectual i econòmica de l’Alemanya de Hitler. Cal dir que, des de l’ocupació franquista de Catalunya (1939), les direccions de premsa havien estat depurades, i aquells directors van ser citats a Berlín amb el propòsit de col·laborar en aquell projecte propagandístic. Poc després la Wehrmacht capturava el president Companys i el lliurava a la policia franquista (13/08/1940); Hitler i Franco es reunien a Hendaia (23/10/1940); i, el mateix dia 23, Himmler visitava Barcelona i es reunia amb els capitostos del règim franquista a la capital catalana.

Galinsoga, imposat a la direcció de La Vanguardia Española per Ramon Serrano-Suñer (en aquells moments el número dos del règim franquista i conegut popularment com “el cuñadísimo” per la seva relació familiar amb Franco), es revelaria com un dels principals i més convençuts propagandistes de la ideologia nacional-catòlica -i nacional-socialista, de retruc- a Catalunya. Furibund anticatalà i profund nacionalista espanyol, durant vint anys (1939-1959) va descatalanitzar i despersonalitzar el rotatiu que dirigia, i va culminar la seva etapa professional a Catalunya, quan convençut de la seva força, de la seva immunitat i de la protecció que li brindava el règim; es va permetre proclamar “Todos los catalanes son una mierda” (21/06/1959).

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat