Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), un escamot militar del règim afusellava Celestí Boada i Salvador, que havia estat alcalde de Santa Coloma de Gramenet entre 1936 i 1938. Durant els primers mesos del conflicte civil (agost – novembre, 1936), l’alcalde Boada (ERC) va impedir que els elements incontrolats que actuaven en nom del Comitè de Milícies Antifeixistes atemptessin contra veïns de la localitat d’ideologia conservadora o de confessió catòlica. Se li reconeix que, amb la seva decidida actuació, va salvar la vida a diverses persones de Santa Coloma de Gramenet.

Celestí Boada es convertiria en un paradigma de la brutal repressió franquista després de la guerra. Conclòs el conflicte, i després d’haver servit en l’aviació republicana, va retornar al poble, confiat que, en no haver comés cap tipus de delicte, no seria represaliat. No obstant això, la investigació historiogràfica revela que alguns membres locals de la conservadora (i il·legalitzada) Lliga Catalana -que l’alcalde Boada havia protegit durant els mesos de plom dels incontrolats-, li van aconsellar que abandonés Santa Coloma i escapés de la repressió que el règim franquista havia desfermat arreu. Boada no va atendre aquestes recomanacions i, poc després, va ser detingut per ordre de Fernando Rovira Fita, ex cap local del Sometent i nou cap local de la Falange.

En el consell de guerra que se li va instruir, es deia que: “gracias a su energía y moderación pudo evitar algunos desmanes y otros actos delictivos, como asesinatos (...) es creencia generalizada que (...) evitó el asesinato de muchos elementos derechistas de la población”. No obstant això, el 26 de juny de 1939 va ser condemnat a confiscació de béns i a mort, i va ser executat el 18 d’octubre de 1939 al Camp de la Bota, de Sant Adrià del Besós. Celestí Boada, “hombre rudo y enérgico (...) elemento moderador en el seno del Ayuntamento”, segons els mateixos instructors que van dictar la sentència, seria un dels quaranta-dos alcaldes d’Esquerra Republicana de Catalunya afusellats pel règim franquista durant els primers mesos de plom de la postguerra.