Tal dia com avui de l’any 1706, fa 304 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) i en el marc del primer setge borbònic a Barcelona, les dones de la ciutat adquirien un protagonisme destacat en trencar l’anella enemiga per proveir la guarnició de Montjuïc. Segons el Dietari de la Generalitat, a la matinada d’aquella jornada, les tropes borbòniques castellanes “del duc d’Anjou”, es van desplaçar des de la vila de Sarrià fins al portal de Santa Madrona (actualment al Paral·lel), per tallar l’abastiment que es feia des de la ciutat al castell de Montjuïc. I les tropes borbòniques franceses “del rei chistianissim”, feien el mateix des de Sant Andreu i encerclaven la ciutat per l’est i pel nord. 

El mateix Dietari relata que “encara que dins Monjuich hi hauria algunas companyies de las cofrarias, y algunas de anglesos, ab tot la guarnició no tingué lloch de pelear sino ab la artilleria, per què de esta ciutat puja la gent a la montanya ab tant gran valor que basta a rechasar los enemichs sens dexar-los acostar a la fortalesa; y las donas de Barcelona se han portat també molt bisarrament, aportant a la montanya gran còpia de draps y vinagre per la artilleria, aygua, vi y altres provisions de boca de las quals cosas se necessitava molt, y donaven gran ànimo als homens”. A la tarda, les defenses de Santa Madrona havien obligat els borbònics a retirar-se i “y lo rey nostre senyor (Carles d’Habsburg), Déu lo guarde, puja a la fortalesa de Monjuich y se mira la plassa”.

Aquell setge va acabar —sense èxit per als assaltants— el 7 de maig, quan es van assabentar que un estol naval anglo-neerlandès —comandat per lord Peterborough— havia desembarcat 8.000 efectius prop de Barcelona.  Les tropes borbòniques castellanes van fugir en desbandada cap al sud, perseguits pels Miquelets. En la seva precipitada fugida van abandonar tot el material bèl·lic. I Felip V, que havia arribat de Madrid per dirigir el setge —tot i que no tenia cap tipus de formació militar— va escapar cap a França —protegit per les tropes franceses— i no es va aturar fins a Versalles. Seria l’enèrgica reprimenda que li va propinar el seu avi i valedor Lluís XIV, el que l’obligaria a retornar a Castella i reprendre la guerra.