Tal dia com avui de l’any 1923, fa 95 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors al cop d’estat del general Primo de Rivera, es formalitzava la creació d’una comissió inspectora, a l’ajuntament de Barcelona, que havia de “investigar contratos que la opinión pública ha considerado onerosos para los intereses del municipio y deficiencias que puedan existir en los servicios del mismo”. Aquella ordre havia estat signada una setmana abans per Primo de Rivera ―que havia assumit la presidència del govern i la totalitat de les carteres ministerials― i pel subsecretari de governació del directori militar, el tinent general Martínez Anido que, anteriorment, havia estat governador civil de Barcelona (1920-1922) i havia estat acusat per la premsa d’alimentar el pistolerisme i d’ordenar detencions il·legals i tortures i practicar la llei de fugues.

La primera mesura que havia decretat el directori militar de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923) havia estat la dissolució forçada de totes les corporacions municipals i provincials democràtiques. El règim dictatorial havia imposat manu militari a l’alcaldia de la ciutat el tinent coronel Álvarez de la Campa, excap de la secció de justícia de la Capitania General de Catalunya. Álvarez de la Campa seria qui nomenaria la comissió inspectora. Durant els dies previs, s’havien produït inspeccions en diversos ajuntaments de Catalunya, que s’havien saldat amb la detenció i empresonament d’alcaldes i regidors falsament acusats de malversació de cabals públics. El mateix dia que es constituïa la Comisión Inspectora a Barcelona, era detingut i empresonat l’alcalde (cessat per la dictadura) de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) Josep Bordas.

No obstant això, les autoritats dictatorials preveien dificultats i en el mateix comunicat de formalització de la comissió, els inspectors Marcelino Herrero, Francisco Galcerán i Félix Peiró ―nomenats per Álvarez de la Campa― instituïen un sistema de delacions i en nom de les autoritats demanaven: “Pero de nada servirían los plausibles deseos de la autoridad ni el sano propósito que abriga la comisión elegida, si el culto y honrado pueblo barcelonés no secundara de una manera eficaz dicha actuación”. I concloïen dient: “Hemos acordado abrir una información pública a la que puedan concurrir por escrito o personalmente todos aquellos que tengan noticia de hechos (pretesament delictius) relacionados con dicha administración (...) aporte elementos de juicio al expediente que se ha iniciado”.