Tal dia com avui de l’any 1924, fa 98 anys, el general Primo de Rivera decretava la destitució dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya, l’organisme preautonòmic creat el 1913 per Enric Prat de la Riba —líder de la Lliga Regionalista, partit hegemònic a la Catalunya del moment— que havia de conduir el país a la restauració de l’autogovern, perdut després de l’ocupació borbònica de 1714. Quan es va fer públic aquell decret, Primo de Rivera era president del govern espanyol (anomenat Directorio Militar) des del cop d’estat del 15 de setembre de 1923, perpetrat amb el suport entusiàstic del rei Alfons XIII, i que va posar fi a mig segle de règim constitucional.
La destitució dels diputats de la Mancomunitat formava part del pla governamental espanyol de desballestament de la institució catalana. Des de la proclama colpista de Primo de Rivera (15/09/1923), la Mancomunitat havia estat aturada i paralitzada. El 24 de desembre de 1923, el president Puig i Cadafalch havia abandonat el càrrec i s’havia exiliat a França. I el 30 de gener de 1924 (tres setmanes després de la destitució dels parlamentaris), la Mancomunitat seria definitivament intervinguda i progressivament desballestada. Aquell 30 de gener, Primo de Rivera va nomenar com a president de la institució el militar Carlos de Losada Canterac.
En el moment en que el govern dictatorial espanyol va decretar la dissolució de la cambra preautonòmica catalana, la composició d’aquell hemicicle estava formada per 96 diputats elegits als comicis municipals (la Mancomunitat era la fusió de les quatre diputacions provincials catalanes): 38 diputats de la coalició catalanista Lliga Regionalista-Acció Catalana —liderada per Puig i Cadafalch—; 29 diputats monàrquics; 21 diputats de la coalició republicana PRC-PRR —liderada per Francesc Layret fins al seu assassinat (1920) i, en aquell moment, dirigida per Lluís Companys—; i 8 diputats de diverses forces menors (carlins, reformistes, independents).
Imatge principal: Alfons XIII i Primo de Rivera