Tal dia com avui de l’any 1898, fa 124 anys, al port de l'Havana (llavors colònia espanyola de Cuba), va esclatar el cuirassat de l’armada de guerra nord-americana Maine. Com a resultat d’aquella explosió, el vaixell es va enfonsar i van morir 261 dels 355 tripulants (3 oficials i 258 mariners). Des d’un primer moment, els tabloides del grup de premsa nord-americà Hearst (entre els més destacats The San Francisco Examiner, Los Angeles Examiner, The Boston American, The Chicago Examiner, The Washington Herald i The Seattle Post-Intellicencer) van assenyalar les autoritats colonials espanyoles com a responsables d’aquella tragèdia.
Des que el president nord-americà James Monroe havia dictat la seva famosa doctrina “Amèrica per als americans” (1823), els governs dels Estats Units havien donat suport a tots els moviments independentistes de la regió centreamericana, amb un ocult propòsit expansionista (expulsar les potències dominadores europees i instal·lar un model propi de neocolonialisme). En el cas de Cuba, els governs del demòcrata Stephen Grover Cleveland (1885-1889 i 1893-1897) i dels republicans Benjamin Harrison (1889-1893) i William Mac Kinley (1897-1901) havien prestat suport a l’exèrcit independentista mambí, sense massa resultats fins a l’explosió del Maine.
Mai es va poder confirmar l’autoria de les autoritats colonials espanyoles en la comissió d’aquell atemptat, tot i que tampoc es va demostrar que no hi estiguessin implicades. Ara bé, la mort de 261 militars nord-americans i la intensa campanya que posteriorment va desplegar l’influent grup de premsa Hearst van aconseguir el propòsit ocult de l’administració de Washington: inclinar l’opinió pública nord-americana a favor d’una intervenció armada. L’exèrcit nord-americà va entrar en aquell conflicte el 25 d’abril de 1898, i després tres mesos i mig de guerra, el govern espanyol del liberal Práxedes Mateo Sagasta signava la rendició (12 d’agost de 1898).