Tal dia com avui de l’any 710, fa 1.312 anys, a Toledo, les oligarquies nobiliàries i les jerarquies eclesiàstiques de la monarquia visigòtica coronaven Roderic, que seria l’últim rei d’aquell domini. Roderic va morir poc després (al juliol del 711) en el decurs de la Batalla del Riu Guadalete (a la costa atlàntica de l’actual Andalusia); contra les tropes àrabs que, tot seguit, iniciarien la conquesta de la península ibèrica. Roderic havia arribat al tron en un context de guerra civil que enfrontava els dos grans partits que pugnaven pel tron visigòtic: els seus partidaris (situats a la Cartaginense, a la Lusitània i a la Bètica); i els partidaris de Vitiza (situats a la Tarraconense i a la Narbonense).
L’enfrontament entre les oligarquies territorials visigòtiques està documentada, pel cap baix, des de mitjans del segle VII. L’any 673, les oligarquies de la Tarraconense i de la Narbonense, liderats per Flavius Paulus, havien proclamat la independència del seu territori, el qual havien anomenat “Regne dels Visigots de Septentrió”. Aquella empresa havia estat liquidada a sang i foc per la monarquia toledana, en aquell moment representada pel rei Wamba; i els líders independentistes havien estat públicament humiliats i reclosos en masmorres fins a la seva mort. L’any 710, la memòria d’aquell moviment encara era viva; i estava representada pels partidaris de Vitiza.
Però la derrota al riu Guadalete i la mort de Roderic (711), van precipitar l’ensorrament d’una monarquia visigòtica totalment corcada. Després d’aquella debacle, els partidaris del difunt Roderic es van refugiar a les muntanyes del Cantàbric; i els del, també, difunt Vitiza es van reunir a la Tarraconense i a la Narbonense (el seu solar de procedència) per fer front a la invasió àrab. En aquell context de resistència, les fonts documentals revelen l’existència de dos successius reis dels “visigots de septrentió”: Àgila II i Ardó, que abans de morir combatent els àrabs, van dirigir el gran èxode al regne dels francs (714-723); origen de la primera societat catalana medieval.