Tal dia com avui de l’any 1321, fa 701 anys, a Granada (llavors capital del regne nassarita de Granada), els representants diplomàtics de les cancelleries del comte-rei Jaume II i del rei Ismail II, signaven una aliança comercial i militar. En aquell tractat la cancelleria de Barcelona obtenia el compromís que les naus comercials catalanes que buscaven la sortida a l’Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar no serien atacades per la marina nassarita ni pels corsaris musulmans de les costes d’aquell regne.
I, també, que els comerciants genovesos i portuguesos serien expulsats dels ports granadins, perquè els navegants catalans —que competien amb els d’aquestes altres potències navals europees— passessin a exercir el monopoli d’estiba i desestiba (exportació i importació) entre el regne nassarita de Granada i el món cristià. En contrapartida, la cancelleria de Barcelona es comprometia a protegir militarment l’estat nassarita de l’ambició expansiva castellanolleonesa cap al sud.
Aquell tractat era la culminació d’altres tractats parcials que s’havien signat des del 1296, poc després que el Pontificat —que arbitrava els conflictes a la Mediterrània occidental— hagués concedit el domini de Sardenya a la Corona catalanoaragonesa (1295). El domini d’aquesta illa havia completat el triangle estratègic Mallorca-Sardenya-Sicília; i es convertia en la clau per controlar, no tan sols el comerç a la Mediterrània occidental sinó, també, la projecció naval cap a l’Atlàntic.
No obstant això, les lluites intestines a la cancelleria nassarita van provocar un gir important en les relacions catalanogranadines; i a partir de 1333, els comtes-reis Alfons III i Pere III van ordenar una sèrie d’atacs contra els ports granadins, que culminarien amb la decisiva Batalla naval de Ceuta (1339); que va significar la destrucció de les marines nassarita i marínida (de l’actual Marroc), a mans de les Galeres de Catalunya, comandades per Jofre Gilabert de Cruïlles.
Imatge principal: Tractat. Font: Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona