Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, alguns mitjans de premsa de la ciutat de Barcelona, entre els quals destacava el rotatiu La Rambla, es feien ressò de la reunió que uns quants dies abans havien mantingut els càrrecs directius de l’Associació Cultural Jueva de Barcelona i el president de la Generalitat Lluís Companys. Segons relata la premsa, aquella reunió venia precedida d’una sèrie d’atacs que havien rebut els membres de la comunitat jueva barcelonina a mans d’elements procedents de l’Alemanya nazi. Aquests elements, que les notes de premsa i la carta que es va lliurar al president anomenen infiltrats, tenien la missió, encomanada pel seu govern, de fer proselitisme de l’ideari nacionalsocialista i espiar i informar dels moviments de les persones i les famílies de la comunitat jueva barcelonina.
Els atacs que denunciava l’Associació Cultural Jueva anaven molt més enllà de les tasques de seguiment i espionatge. Segons les notes de premsa, l’Associació Cultural Jueva denunciava la connivència entre els infiltrats i certs elements de la societat barcelonina que simpatitzaven amb l’ideari nacionalsocialista i que eren, en definitiva, els que havien posat en pràctica una tasca de difamació i descrèdit personal i professional de les persones i famílies de la comunitat jueva local. A la carta lliurada al president Companys, els càrrecs directius de la comunitat jueva barcelonina sol·licitaven a la Generalitat que fes complir rigorosament la llei que prohibia no tan sols l’assetjament a les persones —i sobretot per raons de raça o de religió— sinó també la que prohibia el proselitisme d’idees feixistes i nazis.
Des de l’ascens al poder de Hitler (1933), hi havia hagut un degoteig de fuites de la potent i nombrosa comunitat jueva alemanya cap a altres indrets d’Europa. La comunitat jueva de Barcelona, reconstituïda a principis del segle XX per famílies sefardites procedents de l’antic imperi turc i del continent sud-americà, havia creat un sistema d’acolliment i integració en la societat barcelonina dels jueus refugiats d’origen alemany que, segons la carta lliurada al president, es justificava per raons de solidaritat i humanitat. A les notes de premsa que es publicarien arran d’aquella reunió també s’afirmava que tant el president Companys com el conseller Miravitlles havien adquirit el compromís formal d’estudiar seriosament la petició i donar una solució satisfactòria a la demanda de la comunitat jueva barcelonina.