Tal dia com avui de l'any 1979, fa 38 anys, el poble de Catalunya era cridat a les urnes per referendar l'Estatut d'Autonomia que havia de restaurar —de forma definitiva— les institucions d'autogovern del país. Dos anys abans —el 29 de setembre de 1977— havia estat restaurada la Generalitat, anticipant-se més d'un any a la promulgació de la Constitució espanyola, i el primer govern provisional presidit per Josep Tarradellas havia iniciat els tràmits per l'elaboració d'un text estatutari que havia de restablir les institucions de govern de Catalunya i havia de preparar les eleccions al Parlament.
Aquell text es va anomenar Estatut de Sau, seguint la tradició catalana d'anomenar-lo amb el nom de l'indret on havia estat debatut i consensuat. L'Estatut de 1979 va veure la llum al Parador de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona); i els seus ponents van ser un grup de vint personalitats, anomenada Comissió dels Vint, que sumaven totes les tendències polítiques democràtiques amb representació als consistoris de Catalunya. En aquest grup de personalitats hi havia set membres del Partit Socialista de Catalunya, quatre del PSUC, quatre de la UCD; tres de Convergència Democràtica de Catalunya, un d'ERC, i un de l'extinta Alianza Popular.
Amb la pregunta formulada “Aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya?” es van emetre un total de 2.639.951 vots, que representaven el 59,7% del cens electoral. Es va imposar el sí amb un total de 2.327.028 vots, que representaven el 88,62% sobre el total. El no va obtenir 204.957 vots que representaven el 7,81% sobre el total de l'escrutini. 93.784 electors —el 3,57%— van votar en blanc; i 14.712 paperetes —0,54%— es van comptabilitzar com a no vàlides. Posteriorment, el text estatutari seria ratificat pel Congrés dels Diputats (29 de novembre) i pel Senat (12 de desembre) i sancionat pel rei Joan Carles I, com a cap de l'Estat espanyol, uns dies més tard.