Tal dia com avui de l’any 1861, fa 159 anys, l’estat de Florida se separava de la Unió (els Estats Units), i, amb els estats de Carolina del Sud, Mississipí, Alabama, Georgia i Lousiana, creaven la Confederació (dels estats del sud), que conduiria a l’esclat de la Guerra Civil americana (1861-1865). A Florida hi havia una important colònia de catalanoparlants (descendents de menorquins), concentrada ―principalment― a la ciutat de Saint Augustine, a la costa nord-oriental de l’estat. Durant catorze mesos (gener de 1861 a març de 1862), els confederats van mantenir el control de la ciutat, fins que després d’un llarg bloqueig va ser ocupada per les tropes de la Unió, que la conservarien fins al final de la guerra.

La colònia catalanoparlant de Florida havia estat creada el 1768, quan part nord d’aquell territori i l'illa de Menorca estaven sota dominació britànica. Andrew Turnbull, un metge i negociant escocès va promoure una emigració de 1.500 menorquins a la Florida britànica per constituir la nova colònia de New Smyrna. Aquell projecte es revelaria com un monstruós engany. Els menorquins van ser esclavitzats durant nou anys, fins que després d’una fuga massiva; Patrick Tonyn ―governador britànic― va conèixer la seva situació i els va emplaçar a Fort Saint-Augustine (1777). El professor Philip Rasico, de la North American Catalan Society, afirma que aquella fuga seria la primera marxa pels drets civils de la història americana.

El 1845, Florida passaria a administració nord-americana i Saint Augustine es convertiria en l'única ciutat catalanoparlant de Nord-amèrica. El mateix professor Rasico afirma que el català va ser la llengua de les cases, dels carrers i dels obradors de la ciutat fins a principis del segle XX. Actualment, el cementiri de la ciutat revela la presència d’aquests catalanoparlants en les inscripcions de les làpides: Alemany, Andreu, Bagués, Bonelli, Cànova, Capella, Capó, Carrera, Casanovas, Caulas, Fallani, Famanias, Genovés, Hernández, Joaneda, Leonard, Llambias, Llorens, López, Manuci, Mercadal, Mestres, Pellicer, Perpaul, Pomar, Pons, Reys, Rogeró, Sabaté, Salom, Seguí, Sintes, Usina (o Alzina), Vens (o Vents) Vila i Vilallonga.