Tal dia com avui de l’any 1877, fa 145 anys, Adolfo Alsina, ministre de Guerra i de Marina del govern de l’Argentina, signava el decret de fundació de Pueblo de Adolfo Alsina (actualment Carhué), que seria la primera ciutat de planta i de població occidental de La Pampa argentina i el punt base de conquesta i annexió d’aquella immensa planúria. Per la societat argentina de l’època, la conquesta i colonització de La Pampa (al centre de l’actual territori) i de la Patagònia (al sud de l’actual territori) seria l’equivalent a un fenomen molt similar que, simultàniament, estava succeint al nord del continent: la conquesta del Far West nord-americà.
El ministre Alsina (Buenos Aires, 1829 – Carhué, 1877) era fill de Valentí Alsina (Buenos Aires, 1802 – 1867) que havia estat governador de Buenos Aires i president del Senat argentí, i net de Joan Alsina (Mataró, 1769 – Buenos Aires, 1831), comerciant d’alcohols. Els Alsina formaven part de l’elit del barri català de Montserrat, a Buenos Aires, que havia tingut un destacat protagonisme en la Guerra de la Independència de Río de la Plata (1810-1814) i en la constitució i consolidació de la jove república argentina. Molts membres d’aquella comunitat van formar part dels primers governs argentins i van impulsar grans obres infraestructurals que van transportar el país a la modernitat.
En aquella operació de conquesta i colonització van destacar dos descendents de catalans: el ministre Alsina i el general Julio A. Roca. Però, també, en la construcció de les primeres grans infraestructures, hi trobem les elits del barri català de Montserrat: les primeres vies fèrries que es van endinsar en aquell territori van ser construïdes per una empresa anomenada Sociedad Anónima del Camino de Hierro de Buenos Aires al Oeste (1857), formada per Valentí Alsina, per Jaume Llavallol (descendent de comerciants de Barcelona) i per Antoni Miró, fill d’Antoni Miró i Canut, comerciant de Gerb (la Noguera) establert a Buenos Aires a principis del segle XIX.